dimarts, 16 de desembre del 2008

SONET


Venturós qui guarneix en son cor
molsa i grèvol – la pau d’un pessebre
i esbatana la humida palpebra
cor endins a la llum que no mor

Qui s’agença un Nadal per conhort
Amb l’encís delicat del orfebre,
Un Nadal que esvaint la tenebra
Fa més pura l’estrella que és nort

Venturós qui gronxola l’Infant
I oblidant-se del món un instan
I de viure, a la Vida s’atansa.
.
Venturós qui el misteri reviu
Cada jorn amb plaer renadiu
En un intim esclat retrobant-se.

M. Martí i Pol

divendres, 28 de novembre del 2008

Lo retaule


En l’antic llibre d’actes de la muntanya, iniciat l’any 1.897, amb la compra de la muntanya en la subhasta del 7 de Juny de 1.895, hi ha una petita referència a un dels fets més importants en la llarga historia d’Enviny.


“ Que lo any 1910 lo Sr. Antón Puy, Econom de Enviny se bengué lo altar majo de la Parroquial i lo altà de Solé a cambi de dos altas nous, més 500 duros”


Així, amb aquesta petita frase va quedar registrat l’espoli de dos joies de la pintura gòtica que pertenèixien al nostre poble. Possiblement, la venta es va acordar per votació en una assemblea del poble, amb dos vots en contra, segons afirma una web (valldassua.cat), però lo cert es que ara es troben a la quinta punyeta, engreixen el fons de museus ianquis o europeus, que fins i tot es fan pregar per obtenir una copia.


A principi del segle XX, fruit de un munt de circumstàncies, els especuladors varen fer l’agost , basant-se en la ignorància, la bondat i la necessitat d’aquets pobles dels Pirineus.


Al 1909 és la primera vegada que es cataloga el retaule d’Enviny, a l’Anuari del Institut d’estudis Catalans i en expedient governatiu del 17 d’agost del mateix any es certifica la venta.


Hi ha centenars d’obres d’art, en especial pintures gòtiques i romàniques, que varen desaparèixer de les petites esglèsies de muntanya. Si es vol, no més cal fer una ullada als grans Museus americans, o bé un repàs a les diferents obres que s’han escrit sobre el tema: L’Espoli del Patrimoni Arqueològic i Historic-Artistic (J.Campillo), El Romànic i el Gòtic desplaçats ( R.Alcoy i P. Besaran), Especial Èxode Romànic( Rev. Aresta) La Pintura gótica durante el siglo XV en tierras de Aragón y otros territorios Peninsulares (Mª del Carmen Lacarra) etc.

En el cas dels retaules d’Enviny, el de la parròquia, avui està en dos trossos: un a la Hispanic Society de Nova York, i l’altre a la Jhonson Art Galleri de Filadelfia. I el de Soler al Museu de Belles Arts de Budapest.


També ha desaparegut la Talla central del altar de la parròquia, ves a saber si es al fons d’algun Museu o la té algun col·leccionista descatalogat.


Del que en tenim més informació es del de la Parròquia, l’autor va ser un pintor de Molins de Rei anomenat Pere Espallargues que sembla ser que treballava en el taller de Pere Garcia de Benavarri.


Del mateix autor hi ha, el retaule de Soler, el de la parroquial de Son, el d’Abella de la Conca, el de Vielha, el del Pont de Muntanyana, etc.


Sabem que és d’aquest autor, perquè en un dels “Guardapolvos” laterals hi ha aquesta escriptura:


“AQUEST RETAULE HAN FFET LOS HONORABLES MOSSÉN JOHAN SAY, RECTOR, MOSSÉN PERE AYTES BENEFICIAT G. COMPANYÓ, PERE FALCO CONSOLS HILOS PROHÔMENS DE LO VEYN // LO QUAL ES ESTAT OBRAT PER MANS DE MESTRE PERE ESPALLARGUES PINTOR DE LA VILA DE MOLINS L’ANY MCCCCLXXXX”


A part del autor, també podem saber qui va encarregar el retaule i possiblement qui el va pagar.


El retaule es un moble amb tres carrers, centrats per una talla de la Verge amb el Nen, anterior a la execució del retaule. És normal en aquesta època i en esglèsies petites integrar talles romàniques als nous retaules gòtics (com a exemple es pot veure el retaule d’Escalarre, actualment al museu de Dallas, Texas.).


En l’època en que es va vendre, l’altar d’Enviny, estava format per un frontal romànic, la talla ja esmentada i el retaule gòtic.


Cada carrer del retaule té tres cases o quadros. A la esquerra de dalt a baix hi ha L’Anunciació, La Visitació i La Nativitat. A la dreta hi ha La Resurrecció, L’Epifania i la Presentació al Temple. Coronant el retaule, sobre el departament de la Talla de la Verge, es situa el Calvari. La predel·la central té dues taules amb dos trios de sants cada una: Sant Joan, Sta. Brigida i Sant Miquel en una , i Sta Magdalena, San Ermengol i Sta. Catalina en l’altra. A les Portes hi ha les efigies de S. Pere i S. Pau. El “Guardapolvo” té el monograma de Cristo (IHC), i sis escuts amb dues barres vermelles sobre fons daurat. Escuts que pertanyien al Duc de Foix, amo de terres en el comptat del Pallars en el temps de la construcció del retaule.


Aquesta es la descripció del retaule del que ara s’intenta fer una copia a Barcelona, per tal de tornar al poble part del seu patrimoni.


dijous, 6 de novembre del 2008

Ha mort el Manel de Barbal


Aquesta tarde hem dit adéu al Manel de Barbal.
Com l'ha definit Mn. Joan "Intel-ligent, poeta i músic" i jo hi afegiria "rebel, alegre i amant de la nostra terra".
Desde aquest humil racó, volem demanar a tots, un record i una pregaria per ell, i una abraçada ben forta per la se va familia, en especial pels seus germans Josep Maria, Xavier i Pere .
La veuasa de la Margarida cantant l'Ave Maria de Schubert ha possat solemnitat i emoció al final del acte.
El proper dia 22 de Novembre, a la 1 del migdia, es fará una missa a Enviny y s'enterraran les cendres al cementiri.

dilluns, 27 d’octubre del 2008

El Llenguatge de les parets


A les grans ciutats o pobles amb gran importància histórica, normalment hi ha cronistes que reparen en tot alló que té una mínima presència en el esdevenir diari.
Al nostre poble, tret de escritures de transaccions comercials, o capitols matrimonials, ningú ha deixat constància escrita de tot alló que ha passat . Fins i tot el arxiu de la parroquia es va cremar, i per tant tots el fets que sobrepassen la memória de la gent , s'han perdut en el oblit.
Una encomiable exepció, es el llibre d'en Antoni Xavier Barbal, "Nan-lin foten i nan-lin refoten" (Gasineu edicions, 2.008) , una cónica plana i popular de les tradicions de Enviny, escrit com un diari i situat l'any 1.919.
Malgrat tot, si hom es passeja per les velles grasades del nostre poble, i observa tot alló que es veu desde el carrer, es pot percebre ademés de la gran cualitat de algunes parets de pedra, la firma perdurable dels que les van constriuir.
La casa més antiga de la que tenim noticia gravada de cara al carrer, es casa Camp, que a mitjans del secle XV, un bon picapedrer, va deixar a la façana una pedra que diu clarament "Cam 1446".
La resta de noticies murals, hem de pensar que son reconstruccions, fetes durant el primer terç del secle passat.
Aixi doncs, l'any 1.916, Toni va fer la Borda i l'any 1.918, Simón va fer la façana d l'ereta. L'any 1.919 va ser any de molts paletes a Enviny , doncs Pobellà, Llop i Pey, conste que varen fer les seves cases.
L'any 1.929 es va construir la Font, i també la façana nova de Simón. L'any 1.930, padrí de Toni va comprar casa Sastre i va construir la casa actual i l'any 1.931 es va refer l'esglesia o al menys el terra de la mateixa..
Hi han més cases fetes en els mateixos anys (1.924 casa Barbal, Casa Nus...) Peró no ens van deixar noticia escrita a les parets.
Es desitg del home, el quedar en la memória dels que vindrán, no es mal sistema gravar la data en una paret, grafiti antic que perdura en el temps com la pedra.

dijous, 23 d’octubre del 2008

Les veus del Pamano

"Franco amb aun abric gruixut de campanya a mà dreta i José Antonio amb brillantina al cap i camisa fosca a mà esquerra i al centre el crucificat amb cara de ciscumstàncies, com a l'escola" (Jaume Cabré, Les Veus del Pamano)

El dia 6 d'octubre el nostre poble es va convertir en un dels platos de la minisèrie coproduïda per TV3, Diagonal TV i Mallerich Films, basada en el llibre de Jaume Cabré, Les veus del Pamano. El gran èxit d'aquesta novel·la a la Fira del Llibre de Frankfurt de l'any passat, on va vendre 40.000 exemplars, va animar a Xesc Barceló i Eduard Cortés a fer una adaptació del llibre per la petita pantalla.


La nostra anitga escola va servir per recrear a 50 actors i 10 tècnics l'antiga escola de Torena (poble on es desenvolupa el fil conductor de la novel·la de Cabré). Així doncs, els diferents especialistes van convertir el nostre estudi en una escola típicament franquista dels anys '40. Ja quan es va editar el llibre, l'editorial Proa va escollir per la seva portada una fotografia de nens i nenes del poble d'Enviny (podem distingir fàcilment la Pilar de Simon, la Montserrat de Pey, l'Angeleta de Fusté i el Peret de Barbal). El director de la minisèria, Lluís Maria Güell, va explicar que la majoria de nens de l'escola que descriu el llibre s'han seleccionat a les poblacions de lo Pallars, com ell explica "per garantir que l'accent sigui pallarès".

Durant el primer mes de rodatge de la minisèrie es gravarà pels diferents pobles de lo Pallars Sobirà com a l'escola del nostres poble, el cementiri de Tírvia, el poble d'Espot o l'esglèsia d'Isil; durant les altres setmanes el rodatge seguirà a Barcelona.

La producció compta entre els protagonistes amb cares conegudes per tots nosaltres com són Roger Coma, Francesc Orella, Montse German, Àlex Brendamühl, Rosa Renom i Mar Ulldemolins entre d'altres. Però molt més conegudes per tots nosaltres són les dues dones d'Enviny que s'han convertit en actores durant uns dies. La Nuri de Camp i la Maria de Mestrejaume. La Nuri que representa una mare d'un dels nens de l'escola, declara per a Sort Actual: "Crec que és una experiència molt bona i diferent en la meua vida. Per altra banda la Maria diu que la minisèrie servirà per donar a conèixer tots aquests pobles. En delcaracions a TV3 la Maria va expressar el seu entusiasme per recuperar la memòria d'aquests espais perduts.

La minisèrie arribarà segurament a TV3 amb dos capítols de 90 minuts per la tardor de 2009. Abans s'espera una presentació al voltant del dia de Sant Jordi d'aquest mateix any, possiblement a Sort. Està previst que més endavant la minisèrie s'emeti per TVE.

dijous, 25 de setembre del 2008

FESTA MAJOR!


Com cada any, el tercer diumenge de Setembre varem celebrar la festa major. 



El temps va acompanyar i la gent també.

El Divendres, dia 19, dins el programa cine a la fresca, que realitza l'Ajuntament, es va projectar la pelicula En terra de ningú", referida al trist paper de la comunitat internacional al conflicte dels Balcans. L'assistència no va ésser molt nombrosa, però els espectadors s'ho van passar força be.


El Dissabte a la tarda, es va fer un concurs de Truites. Les mestresses es varen esmenar d'allò més i el jurat va tenir força feina, per decidir quina era la millor. Al final el primer premi va ser per la presentada per la Flora de Barbal.

Tot seguit el sopar. Fideua, llangonissa i carn a la brasa, amanides, fruita, vins, caves i cafè. Tot abundant i deliciós, que va deixar al personal satisfet i amb ganes de marxa.


A continuació, l'incomparable Only Anthoni va començar a tocar perquè la gent s'ho passes molt be a la plaça, ballant. El ball del sac i el del fanalet, varen acabar, ja de matinada, amb la seva actuació.


Després i com a final de tota una nit de gresca varen actuar els "Xafarrastolls" un grup de gralles i percussió molt animat, que va fer que la festa tingués un final diferent.


El diumenge, missa solemne precedida de la campanejada adient, després, rams d'alfàbrega i bona coca, i al sortir un concert molt lluit de les nenes Musiques de Sort. Recital entranyable de peces curtes, molt ben interpretades per violoncel, violi, teclat i flauta d'unes estudiants de música que no dubteu, arribaran molt lluny.


Tot plegat, una festa diferent, perquè es la nostra i com a tal ens l'estimem, és probable que ens falti quelcom mes identificatiu. Els vells recordem amb anyorança, L'esquerrana, el freginat, o la missa de fadrins, però tot canvia i és probable que tot això ja fos una mica ranci.


Volem aplaudir des d'aquí a la nostra gent jove: Ares, Griseida, Yolanda, Elena, Ivan, Andreu, Iker, Noemí, Les músiques de Sort, etc. i a tots els que els han ajudat, per mantenir viva una de les nostres tradicions.

diumenge, 1 de juny del 2008

Mare de Déu de Soler

El passat 1 de Maig ens vam reunir per celebrar com cada any l'Aplec de Soler.

Tots plegats, envinyencs, envinyenques i gent propera ens vam aplegar a l'ermita de la Mare de Déu de Soler, situada a sobre de l'Hostalnou en un repèu del serrat. Aquesta ermita se'n té notíticia des de l'any 1244, quan el capellà de Montardit va fer donació al monastir de Gerri de la Sal, entre les quals hi figurava una porció de terra que limitava amb les propietats de Santa Maria de Soler, i sis anys més tard apareix referenciat el prior d'aquest lloc. La figura del prior de Soler apareix esmentada novament un segle més tard fins és possible que depengués de Gerri, però poc a poc aquesta figura va desapareixent i de ser priorat va passar a ser una capella més, almenys així consta a partir de 1758.

L'ermita conservava un retaula gòtic del s.XV molt interessant. En un dels cinc reqaudres que forma lo bancal hi ha l'efígie de Sant Ot. En J. Moner creu que aquesta ermita havia pertenescut als templers, però per ara no hi ha res que ho demostri així. Aquest retaula es va vendre a l'any 1908 i ara està a Budapest.