dilluns, 28 de desembre del 2009

2.009.- Crónica


S’acaba l’any, l’any del retaule, l’any de l’estrena de Les veus del Pamano, també l’any de la primera escola de pastors o de la remodelació de la Placeta de l’Església, o bé l’any que el Barça ho va guanyar tot.

En aquest any, el bloc s’ha consolidat; hem intentat posar cullerada en tots aquells fets o noticies, que ens ha semblat que ens podien interessar, com a veïns d’aquest poble nostre, tan petit i que tan significa per nosaltres.

Durant l’any ens hem adherit a Blocaires del Pirineu, un grup de gent que, del Cap de Creus a Navarra, escriu de una manera lliure i plural, les seves inquietuds, les seves opinions y els seus hobies, en quantitat de blocs amb un únic denominador comú per a tots: identificar-se amb la Terra, doncs com diu J, Michelet en la pàgina capçalera dels Blocaires: “ En cap lloc com als Pirineus, hom se sent lligat amb l’ànima de la terra”.

Les entrades al bloc, han crescut de manera espectacular en els últims mesos, ara ens agradaria que tots hi diguéssiu la vostra ,en tots els temes que anem tocant, penso que la opinió de tots enriquiria el propi bloc.

En aquest any hem pogut comprovar que els nostres trets tradicionals continuen marcant les nostres celebracions; Soler, Sant Roc, la Festa Major, etc., segueixen sent dates marcades de una manera especial, en els nostres calendaris.

Aquest any, ens ha deixat la pena i el dol dels adéus del Xavier de Barbal, del Pepe i el Nasiet de Fusté, amics, que han marcat una època en l’historia d’Enviny, i que sempre estaran en el nostre record.

També hem tingut l’alegria del naixement del Quim i l’Aren, hereus de les noves cases de Canja i Bernat, que seran els fadrins majors d’Enviny, en els propers anys.

Engeguem el any nou, amb renovades ganes i optimisme, estarem atents a tot lo que ens sembli d’interès i hi seguirem dient la nostra, amb la esperança de que també sigui un mitjà de trobada entre tots els que compartim un nexe comú.

dilluns, 14 de desembre del 2009

Un regal especial



El regal que jo desitjo
Tenir per aquest Nadal
No portarà llaç de vellut
Ni vermell, ni groc, ni blanc,
No dura embolcall de seda
Ni transparent ni brillant
No anirà dintre una capsa
Ni petita, ni mitjana, ni gran.
No portarà cap etiqueta
Ni nom, ni cap detall
A l’estil dels bons desitjos
Tot de llum vindrà folrat,
Una llum brillant, intensa
Que el mon anirà il•luminant
Aturant-se allí on la misèria
Injustícia, guerra i fam
Fueteja la canalla
Sense escoltar el seu reclam.
I amb aquest regal màgic
A la fi potser arribarà
Rialles, alegria i esperança,
Pau i felicitat.

Francesca Aubanell

dilluns, 30 de novembre del 2009

L'Anna ha tingut un nen


Ens assabentem que l’Anna de Mestrejaume i el Edy han tingut un nen el passat divendres.

En primer lloc, moltes felicitats a la parelleta per l’arribada del QUIM, l’últim hereu d’Enviny.

També una abraça per tota la seva família i de una manera especial per la Maria, la besàvia més eixerida del Pallars.

Ens fa realment molt feliços, constatar que desprès de molts anys de davallada, el cens del nostre poble, torna a augmentar.

Enhorabona !!!!

divendres, 20 de novembre del 2009

TV3.....la teva?


La gent del Pallars Sobirà, hem viscut la setmana més mediàtica, des que es va inaugurar la televisió autonòmica catalana.

D’una banda l’estrena, de Les veus del Pamano, suficientment comentada, d’altra l’emissió del programa Divendres, que de dilluns a dijous s’ha emes en part, directament desde Sort.

Ens plau que la televisió publica, per una vegada, surti de la metròpoli on està encallada i ens mostri com son altres mons, no obstant, ens sap greu que la visió parcial i amanerada de la nostra comarca es repeteixi una vegada més.

A les Veus del Pamano, sèrie de indubtable èxit, hi trobem a faltar, un tret del parlar pallarès, sense caure en la ridiculització del Cartanyà, la sonoritat del nostre parlar no demostra per enlloc la ubicació de la excel•lent novel•la.

Diferents crítics de televisió, comparteixen el meu criteri:

La Neus Ruiz a El Segre escriu ............... Les veus del Pamano, situada al Pallars Sobirà, no només s’hi ha d’emmarcar mostrant les meravelles paisatgístiques de la vall d’Àssua, sinó que també ho ha de reflectir en la parla dels seus protagonistes. Els pallaresos, i encara més els dels anys quaranta, parlaven pallarès, tal com els de Tortosa parlaven tortosí i els castellans, castellà. Per què, doncs, els pallaresos d’aquesta adaptació de TV3 no tan sols no pertanyen al nord-occidental, sinó que n’hi ha alguns que són representants dignes d’aquell xava cada cop més estès a la capital?........

Jose Carlos Miranda, també al Segre escriu ............. No obstant, cal trobar-li un però, i gros. Tant costava trobar uns personatges capaços de parlar un català pallarès o, en qualsevol cas, nord-occidental? I no amb aquell irritant deix barceloní tan habitual, d’altra banda, a les produccions dramàtiques de Sant Joan Despí..........

Ferran Monegal escriu al Periodico................ Només cal advertir que en aquesta tasca tan exquisida grinyola l’accent amb què parlen la majoria d’actors i actrius. La història transcorre a la zona de Sort i Llessui, cor del Pallars Sobirà. Allà – també al Pallars Jussà – l’idioma català sona amb una musicalitat característica. El meravellós accent lleidatà no s’ha aconseguit........

Pau Echauz a La Mañana diu.................. Aquesta és l’opinió general, però també n’hi ha de particular que hem trobat a faltar l’absència absoluta d’un tret que hauria donat valor cultural a la sèrie, una mica de pallarès, que no costava tant. Ens queixem tot sovint del desconeixement de les realitats territorials perifèriques per part de la metròpoli i aquesta ha estat una oportunitat perduda per part de TV3 que ha preferit el català estàndard oblidant una realitat lingüística viva.......

En quan al programa Divendres, ens sobta el desplegament desmesurat, super-camió, carrers tallats, molta expectació, tot plegat per unes minses connexions.

A l’hora de buscar protagonistes per entrevistar, es possible que al Pallars no hi han trobat ningú més que el afortunat i molt famós venedor de loteria, o bé el friki de “Ganjero busca esposa”.

dimarts, 27 d’octubre del 2009

Campanes


El Parlament, va aprovar no fa gaires dies la resolució, de elaborar un inventari de les campanes del Pallars Sobirà.

Aquest inventari podria ser la base d’una guia turística i constituiria un dels primers estudis sobre un element que sol passar desapercebut actualment.

De fet a Catalunya, les campanes son un patrimoni antic, doncs n’hi ha de anteriors al segle XIV que encara repiquen.

Al municipi de Sort que te 14 nuclis de població dispersos, amb esglésies i ermites que tenen les seves campanes, amb les que ningú es fixa, i quan es deterioren, acaben en algun racó , o bé es fonen per obtenir-ne una de nova.

Daniel Vilarrubias, membre de la Confraria de campaners de Catalunya, diu que “Ningú sap quantes campanes tenim a Catalunya; tenim molt ben catalogada l’arquitectura i els bens mobles dels monestirs i esglésies, però no s’ha estudiat el patrimoni campaner del país, que es molt ric”.

La agrupació amics de les campanes de Catalunya en la seva web www.campanes.cat , te un petit recull de les campanes i els seus sons.

Un dels patrimonis del nostre poble son les campanes, amb mes de 100 anys de tocs i repics, llueixen al campanar. Seria important que a partir del inventari es poguessin restaurar, com faran a Pujalt, que tenen las seva antiga campana a bocins des de la destrucció de l’església l’any 1.936 .

Les nostres campanes, porten en el seu toc, una muntanya de records, de festes i festanals , de tronades i pedregades, i també de incendis i defuncions. Tenen milers de matinades i vespres amb el toc del Àngelus i la personalitat dels campaners que en el transcurs dels anys han tingut la sort de fer-les tocar.

Les nostres campanes no son ni les mes famoses, ni les mes grans, ni les que millor sonen, però pels que hem tingut el plaer de tocar-les o sentir-les , el seu so sempre serà únic, irrepetible i portador de records memorables,

dijous, 1 d’octubre del 2009

Rutes Literàries


Es curiós que a la fira de Frankfurt, on la cultura catalana va assistir com convidada, les tres novel•les, amb més èxit de públic, i mes venudes varen ser: Les veus del Pamano, Tor, tretze cases i tres morts i Pedra de Tartera; les tres inspirades amb localitzacions de la nostra comarca.

No es d’estranyar doncs que l’Ajuntament de Sort, en l’afany de promocionar la comarca, ha pres l’iniciativa d’engegar diferentes rutes pels pobles on es varen inspirar, escriptors que més tard han tingut reso, bàsicament pels pobles de la vall d’Assua.

- Maria Barbal, amb obres com Pedra de Tartera, Mel i metzines, o País Íntim,; ambientades al Pallars, cal recordar el poble de Pallarés (En realitat, Altron)

- Jaume Cabré, Les veus del Pamano, ambientada a la Vall d’Assua, Torena (En veritat, Llessui).

- Josep Virós que en el any 1957, va publicar la novel•la Verd madur, de la que es va fer una versió cinematogràfica de notable fama, Siega Verde, on el poble que pren el protagonisme es Ribesaltes, (També Llessui)

- Josep Mª Espinàs, que en un dels seus títols, Viatge al Pirineu de Lleida (1.957), fa un itinerari per la majoria de pobles del Pallars

- Juan Lluis, Fill de Montardit i enamorat de Rialp; Les seves obres son totes una promoció de la comarca, Cal recordar : El meu Pallars , Els Pastors i les estrelles, L’Home de la Bossa, Histories i llegendes del Pallars, etc.

Ens sembla perfecte, si la mesura vol dir, que l’interès per la lectura i l’afany per descobrir uns llocs fantàstics, que s’han fet famosos a partir de la literatura, han tingut un augment considerable,

diumenge, 27 de setembre del 2009

Estrena de Les veus del Pamano



Aquest cap de setmana, s’ha estrenat a Sort, Les veus del Pamano, sèrie rodada al Pallars, basada en la novel•la d’en Jaume Cabré.

A l’estrena efectuada al cinema els Til•lers de Sort, hi podran assistir unes 700 persones, doncs les invitacions per les tres projeccions programades per aquest cap de setmana ja fa dies que es van esgotar.

A la primera gala, efectuada a les 18.30 del dissabte hi ha assistit; l’autor de la novel•la, Jaume Cabre, el director de la pel•lícula, Lluis Maria Guell, la directora de TV3 Mònica Tarribas, el director del Institut Català d’Indústries Culturals, Antoni Lladó, i els responsables de les productores de la sèrie, Diagonal TV, i Mallerich Films. També hi ha assistit els principals actors, com Francesc Orella,Roger Coma i Montse German.

La novel•la, una de les de mes èxit, en la literatura catalana recent, rememora l’entrellat d’una historia de la postguerra, situada a la localitat imaginaria de Torena (vall d’Assua), a l’any 1943. L’obra s’ha traduït al castellà, francès, alemany, holandes, hongarès i romanès.

El rodatge es va realitzar a l’escola d’Enviny, el cementiri de Tirvia, una borda de Virós, el poble d’Espot, l’església i la plaça d’Isil, i el llac de Boren, i alguns passatges filmats a Barcelona.

En una entrevista, publicada al Segre, en Jaume Cabré diu que no ha “escrit el guió, però si que la discutit.”; que la versió cinematogràfica explica una part de la novel•la, doncs s’ha de tindre en conte que es tracta de llenguatges i mons diferents.

D’altra banda, espera que molta gent que no hagi llegit la novel•la, desprès de veure la minisèrie, es senti atreta per llegir el llibre.

La Diputació de Lleida i l’Ajuntament de Sort, han organitzat aquesta projecció inicial a Sort, on un gran nombre de figurants de la pel•lícula, podran tenir la primícia de veure el resultat de la seva feina, entre ells la Nuri de Camp i la Maria de Mestrejaume.

dijous, 24 de setembre del 2009

Festa Major - 09


Com cada any el tercer diumenge de Setembre, marca la diada de la festa major.

El divendres día 18, seguint el programa establert, es va fer un sopar per la gent del poble, al estudi, una trentena d’assistents i molta animació.

Tot seguit es va projectar la pel•lícula: Un franco, 14 pesetas , dins el programa municipal “Cine a la fresca”, que enguany era dedicat a la emigració.

El dissabte dia 19 , es varen instal•lar dues carpes a la plaça, en previsió del mal temps, i varem fruir, primer del concurs de truites, i desprès del sopar per tothom, veient el Barça-At. de Madrid en una pantalla gegant, un puntàs en favor del Ivan, malgrat la qualitat no era la mes adient.

Tot seguit musica per ballar, de entrada el duet RUBEN’S de Tarragona, ens va oferir cançons d’ara i de sempre. Malgrat el fred, molta animació; EL ball del fanalet, el ball del sac i la Toia, que com sempre, no em va tocar, van posar fi a la seva actuació.

A partir de les 4 de la matinada, va començar la seva actuació el conjunt FAIK BAK, 5 joves del municipi, que amb molt d’encert varen tocar temes de Lax'n'Busto, Nirvana, Ace/Dece, ect. .Al més pur estil rockero. Per la seva joventut i l’ambient que es va crear, els hi augurem molt d’èxit en el futur.

Dia 20, diumenge, missa major, i desprès dels ramets de alfàbrega i la coca, concert a càrrec de les Musiques de Sort; Per tercer any consecutiu, aquestes simpàtiques mosses ens varen oferir el seu repertori de musica popular i alguna peça de clàssica, durant l’aperitiu.

I per aquest any ja s’ha acabat, el jovent d’Enviny com sempre ha estat generós en el seu esforç perquè la festa fos lluïda, i a fe de déu que ho han aconseguit.

dijous, 10 de setembre del 2009

S'ha mort el Xavier de Barbal


Dema serà enterrat a Barcelona en Antoni Xavier Barbal Espot, nascut a Enviny fa mes de 80 anys.

El Xavier va ser el primer Xofer de Enviny, primer amb el carro, i més tard amb la “rubia”, transportava la llet de Enviny a Sort allà pels anys 50.

“Nan-lin foten i na-lin refoten•”es una crònica amb llenguatge pallarès de les costums i tradicions del nostre poble, un petit llibre que va escriure el Xavier, amb el sentit del humor que el caracteritzava. (Ed. Garsineu.- 2008)

El nostre condol, per les seves filles (Mª Teresa, Pilarin, Margarida i Mª Lluïsa), pels seus germans, Josep Maria i Pere, i una abraçada molt especial per la seva esposa , la Sra. Teresina..
A.C.S.

divendres, 4 de setembre del 2009

El vell retaule, torna a casa

Acabada la gran diada del 29, lo que ens queda, a la gent que ho varem viure, es un estat de satisfacció, i un orgull de poble, que ja no recordàvem.

Aquest petit llogarret, perdut al mig del ancestral Pallars, va sentir-se important i cofoi de la seva identitat.

No podem ara, desfer la historia, ni pretendre jutjar als nostres padrins, que a principis del segle passat, varen vendre al brocanter Cuyás, lo més valuós que hi havia al poble, peró si que seria important que fóssim capaços de valorar més allò que es nostre.

A partir d’ara, quan expliquem com es el nostre poble, afegirem, al cel blau i l’aigua neta, a la bonhomia de la gent, al silenci, als paisatges incomparables, i a tantes altres coses, una nova historia: el retaule.

En quan a la festa, va ser una festa com les de abans, vestits mudats, repic de campanes, missa major i a la taula, un lloc per tothom.

Varem veure als vells amics d’Enviny, emocionats i feliços, recordant lo que els seus padrins els hi havien explicat, del altar i de les seves peripècies.

Ara Enviny te una copia exacta del seu retaule, i una talla molt valuosa, fruit d’una donació.

Aquesta imatge, una talla de uns 70 cms., del segle XIV, estil gòtic, lluirà al altar, una vegada s’instal•li una alarma per tal d’assegurar-la.

Varen assistir a la festa, el Diputat al Parlament europeu Ramon Tremosa, La Diputada al Parlament de Catalunya Glòria Renom, l’Alcalde de Sort i Diputat al Parlament, Agustí López,, L’Alcalde de Abella de la Conca, Julià Sala, el representant de la Generalitat Adolf Garcia, director de l’Agencia Catalana del Aigua , el conservador del Museu diocesà de Lleida, Sr. Albert Velasco, i el Bisbe d’Urgell Sr. Enric Vives.

Es pot trobar informació sobre la festa a:

El Segre(Comarques) 29 .08.2009
El Segre (Comarques) 30.08.2009
El Pais : (Retablo de Papel) 29.08.2009
La Mañana ( Comarcas) 29.08.2009.
TV3 ( Comarques) 30.08.2009

Hem d’agrair a molta gent l’èxit de la diada; A les Autoritats bàsicament al Consell i al Ajuntament, les gestions per aconseguir la copia, a l’empresa Arsus Paper, la perfecta execució de la replica, a Mn. Joan i a la poca gent del poble, la preparació i organització de la festa, al Ajuntament i al Parc Natural del Alt Pirineu,, la adequació del entorn, i al quartet “Veus del Pirineu” la seva participació en els actes.


divendres, 7 d’agost del 2009

El meu país




Fragment de Pedra de Tartera, Maria Barbal

Barcelona és una casa on les finestres no donen al carrer. Miren al vestíbul de l'edifici i a l'ascensor del servei.

Barcelona és tot a una hora. Quan no ha arribat és massa aviat, quan ha passat aquella hora ja és massa tard. A dos quarts de vuit obrir la porta, a les vuit encendre la calefacció a l'hivern, a les deu donar les claus a la dona de fer feines del segon tercera, a les dotze repartir la correspondència, a les nou recollir les escombraries i a les deu tornar a tancar...
Barcelona és el cel lluny i els estels espantats. É s un cel humit i una pluja molt grisa.
Barcelona és no conèixer ningú. Només els de la família. I, de vegades, sentir parlar per unes estranyes paraules. És oblidar el so dels animals de casa per veure passar gossos encadenats cap al tard.
Barcelona és un pa petit que s'acaba cada dia i és llet d'ampolla, molt blanca, sense nata i amb un gust primet.
Barcelona és un soroll sense paraules i un silenci pastós ple de records concrets.
I és no veure ningú que pogués compadir-me és veure tornar els néts d'estudi traginant una pila de llibres i sentir un aparell que parla i canta, i un altre que diu i mira, però no sé mal si em veuen a mi.
I és aprendre cada dia que hi ha molt poca feina que jo pugui fer. Tal vegada escurar els plats després del repàs. Però no estaran certs que els hagi fet prou nets. I quan a la tarda Barcelona és una història d'allà dalt, no hi ha ningú a qui explicar-la i a tothom li fa nosa que vulgui fer d'aquella tarda de Barcelona un tros d'aventura de muntanya oblidada.
Barcelona és aprendre a callar més i més. Fins que em pregunten alguna cosa.
Barcelona nit és una escapada cada dia. Comença amb un soroll llargarut d'ascensor i galopa per corriols i boscos. S'atura en qualsevol lloc de la contrada i escolta les campanes. Toc de festa, toc de rosari..., fins que no arriba el toc de morts no m'adormo, i llavors els somnis són llargues converses que no puc fer desperta. Molts camins, fins em desperto amb el somriure o la rialla a punt d'esclatar per una cosa que diem.
Algun camí Barcelona és algú de Pallarès que baixa a visitar-se i que porta una engruna d'olor de fem de vaca o d'herba seca, tot i que s'ha rentat com cal. Però potser allà, ben endins de les ungles o en un raconet dels cabells carreteja l'olor diària
que m'omple d'alegria. I llavors pregunto per tots, per cada casa que queda al poble i per tot allà que se m'acut. Quan hi ha algú de fora no em fan callar. Segons què dic, m'escarneixen una mica. És una forma de ser important quan saps ben segur que t'has convertit en una vella inútil.
Barcelona, per a mi, és una cosa molt bona. Es l'últim graó abans del cementiri


dilluns, 27 de juliol del 2009

Lo Retaule, a punt


L’Alcalde de Sort, Agustí López, va explicar ahir que la replica del Retaule ja està a punt.

Desprès de vuit anys de feina,l’Ajuntament del municipi i El Consell del Sobirà , han aconseguit la copia del altar del segle XV, que en el seu dia va pintar en Pere Espallargues, de Molins de Rei, possiblement en el taller de Pere Garcia de Benevarri.

Algun dia ens pararem a pensar en els motius pels quals es va vendre a un antiquari de Barcelona, i d’aquí es va partir i va anar a parar a la Societat hispànica de Nova York i al Museu d’Arts de Filadelfia.

Avui, alló que ens fa feliços, es que, de una vegada, lluirem de una copia feta amb les tecnologies mes modernes.

En la reproducció que s’ha efectuat a Barcelona, s’han utilitzat fotografies en alta definició, que una vegada impreses en paper “gel”, s’han pegat a uns panells de fusta envellida prèviament.

Ara s’està treballant a preu fet, per tal que el dia 29 tot estigui a punt, el retaule ja ho està.

diumenge, 19 de juliol del 2009

Obres


El l’últim mes, s’han iniciat obres importants per la millora del poble.
D’una banda s’han començat les obres d’arranjament de la paret del Cementiri, llargament reclamades per la gen del poble.
Desde que la carretera va endur-se’n part dels horts de Rispa i Companyó, l’entrada al poble quedava en un estat bastant deplorable.
Ara doncs s’aixeca la paret i s’està empedrant l’espai per tal que quedi mínimament presentable, les obres, ademes de millorar l’entorn, no permetran que l’aigua de les tronades inundi el recinte del cementiri.
D’altra banda també s’han començat les obres de adequació de l’església, per tal de posar-hi, la copia del retaule.
Les obres consisteixen en el canvi de la instal•lació elèctrica ( La actual te més de 40 anys).
Trasllat dels altars; L’altar major actual, una mica reduït anirà al lateral on hi havia el de Sant Roc; El de Sant Roc a un altre lateral, i segurament s’eliminarà el del Sagrat Cor.
Construcció d’un cancell vidriera, a sota del cor, per tal de protegir el retaule.
Pintura de tot el recinte.
Tot plegat perquè el pròxim 29 d’Agost, tot estigui a punt per la inauguració de la copia del retaule

dimecres, 1 de juliol del 2009

L'escorxador comarcal


El proper día 9 de Juliol s’inaugurarà el nou escorxador comarcal a Sort.

Desprès de dos anys d’obres i de unes despeses de 468.800.- euros, es reobrirà l’escorxador, amb la presencia del conseller Sr, Llena.

A partir d’ara, els comerciants, restauradors i ramaders del Pallars, podran contar amb un equipament preparat per l’especejament de carn de corder, porc, vedell, cabrit i cavall.

La instal•lació es de titularitat publica, si be serà gestionada per la empresa ECOLÓGICA DELS PIRINEUS, a qui se li va adjudicar per concurs públic.

Aquesta empresa operarà sota el nom de PÉL I LLANA SORT.

D’altra banda, el batlle de Sort, el Sr. Agustí López va explicar que la robertura del escorxador, donarà mes “ fiabilitat al origen de la carn” i que evitarà que els usuaris hagin de desplaçar-se a La Seu d'Urgell o be a La Pobla de Segur.

dissabte, 13 de juny del 2009

La gastronomia


Estem assistint últimament al èxit de la gastronomia del nostre país, molt amplament comentada pels diversos mitjans de comunicació.

En un principi, el gran ressò de l’associació La Xicoia en el seu sisè àpat anual, al Hotel Pessets de Sort, amb l’entrega dels premis a Quim Monzó, Carles Pérez de Rozas i el pastisser Oriol Balaguer.

També varen tenir premi, en Cinto Gabriel, per la seva trajectòria de més de 50 anys al front del Hotel Cardós, i el formatge “La peça d’Altron”, com el millor producte del any.

Ara també ens assabentem de la participació en la segona edició de “Slow Food Jam Session”, de l’aula de la Boqueria, del Xef del Pigal de Llesui, Artur Rafel, juntament amb un xef de Vallfogona.

En aquesta ocasió per promoure receptes innovadores dels anomenats “peixos sense preu” o de baix valor comercial, com les aranyes, maires, rates, cananes, etc.

També s'ha editat, últimament, la guia Repsol que entrega els seus sols, de la mateixa manera que la Michelin dona les seves estrelles.

A Catalunya hi ha 54 restaurants premiats amb sols Repsol.

A les terres de ponen, cal destacar amb dos sols, el Carballeira de Lleida i el Tàpies de la Seu d’Urgell, i amb un sol Casa Irene d’Arties, i el Fogony de Sort.

dimarts, 26 de maig del 2009

La llana


La llana era un element bàsic en la economia de les grans cases pallareses.

A casa dels grans ramats, quan arribava l’estiu feien la festa grossa.

Xollar i recollir els beneficis que s’havien produït sense cost duran el mesos d’hivern.

Un kilo de llana podia valdre unes 60 de les antigues pesetes

Els jornals que es pagaven als xolladors i pessoladors (persona que immobilitza l’ovella), eren simple anècdota.

Allò que de veritat tenia valor era la festa, bon esmorzar, bon dinar, i l’any vinent més de lo mateix.

Avui sembla que la cosa ha canviat, llegeixo que els ramaders es queixen amargament.

A La Mañana, El Sr. Angel del Roi de Llesuy, fa les comptes tan clares, que mes aviat sembla que el negoci de la llana sigui el negoci de la cabra.

Xollar una ovella, costa 1.20 euros, ( 90 cèntims pel xollador i 30 cèntims pel pessolador ) i el preu actual del kilo de llana es de 15 cèntims. Un xollador acostuma a xollar unes 200 ovelles al dia.

Les comptes no surten.

El sou del xollador em sembla espectacular, el preu de la llana pobre, pobre, i el sou del pessolador bastant miserable.

L’Obrador Xisqueta de Sort (Associació creada per a fomentar l’us de la llana de la ovella xisqueta) iniciarà cursos d’artesania per tal de trobar sortida a la llana que es produeix al pallars.

Ja fa molt de temps que el negoci dels ramaders ha canviat i molt.

Es probable que les subvencions de la CEE per la conservació de l’ovella xisqueta també tenen que veure amb la llana.

I si no n’hi ha prou amb la subvenció, sempre ens podem fer xolladors.

divendres, 1 de maig del 2009

Soler 2.009


Com cada any, torna la primavera i amb ella, l’Aplec de Soler. Una renovació del costumari i les tradicions, inalterable en el vell tarannà del nostre poble.

De sempre, hem baixat a la riba de la Noguera, per trobar-nos, els fills d’Enviny i altres, que per diferents raons, Soler representa un punt de connexió entre tots.

Jo voldria, que per una vegada, les humils paraules d’aquest blog fossin reivindicatives.

Malgrat aquest any s’ha picat el fons del absis, i l’església va prenen un nou caràcter, ens hi segueix faltant el vell frontal gòtic que es va vendre l’any 1.903 i ara es a un museu de Budapest.

En el seu dia , en Joan Benet i Petit, mestre de Barbens, va escriure uns preciosos versos, dedicats a Soler, que ens recorden la manca del retaule.

...................
Sols oirem amb recança
I amb tristesa aquell relat
d’un retaule valuosíssim
del quinzè segle obrat

pel pinzell del mestre Pere
de Molins, pintor preclar,
amb la cara de Sant Ot
resplendent com un fornal.

A l’ermita ara hi manca
i hom no sap on va parar
ben igual que d’altres joies
que eren gala del Pallars

Pallaresos, pallaresos
Bé us caldrà d’estar a l’aguait
Feu del clos de vostra terra
un fermíssim baluard

Si voleu que despullada
No us la deixin nous alarbs,
Amb els campanars romànics
Cap al cel alçant les mans.
....................

dijous, 23 d’abril del 2009

Sant Jordi 2009


Quan aquest mati estava esmorzant, he sentit un contertulià de la tele que deia que la diada de Sant Jordi, la va inventar un valencià en temps de la dictadura de Primo de Ribera, es quelcom inventat, sense cap raó lògica de ser.

A mi em sembla que la diada es com una recepta especial que només té valor un dia al any.

Una medicina de flors y lletra, que millora la nostra autoestima ; Avui som més catalans, mes llestos, mes cults i fins i tot mes guapos. Avui estimem més.

Si et dones una volta per Barcelona, al carrer hi ha de tot, Partits politics de totes les tendències, Llibreters, floristes, immigrants, últims cursos de tot, associacions pel bé de la llengua, per la conservació del animals, pels boys-scauts, pels cabirols del Pedra forca, etc..etc..

Tothom a vendre, uns idees, altres roses, llibres o qualsevol succedani, avui tot es consumisme.

Però avui, tan se val, som mes llestos, mes cults i mes guapos, tot té mes color i mes olor, avui som amics de Ken Follet, Cercas o Stieg Larsson, avui ens sentim més catalans i som capaços d’estimar mes.

Avui tots ens hem pres la medicina.

I demà?

Demà serà divendres, com tots els divendres, s’haurà passat l’efecte de la medicina, ja no serem tan llestos ni tan guapos ni tan cults, En Ken Follet, en Cercas i en Stieg Larsson, seràn coneguts de biblioteca, la crisi seguirà apretan, no se si serem igual de catalans o serem capaços d’estimar igual.

Però seguirem esperant la recepta del any que ve. Pot ser la medicina de l’any que ve, tindrà valor per mes dies.

diumenge, 19 d’abril del 2009

El Pirineu Comtal


El conseller de Innovació, Universitats i Empreses, Josep Huguet va presidir ahir la presentació de la ruta turística “El Pirineu Comtal”, al castell de Mur (Pallars Jussà).

Es tracta de una ruta que travessa 14 comarques del nord del país, que valora el patrimoni cultural, natural i històric de Catalunya.

Huguet va explicar que aquesta ruta, basada en la identitat de Catalunya, mes enllà del turisme de platja, sol i neu, ens permetrà homologar-nos en el turisme del centre i nord d’Europa .

La ruta consta del següent itinerari : Comtat de Berga: a l’ombra del Pedraforca; Comtat de Besalú: la Cort d’en Tallaferro; vescomtat de Girona: la frontera de l’imperi carolingi; Comtat d’Osona; clau de volta de la Catalunya Vella; Comtat de Pallars Jussà: els senyors de la muntanya; Comtat de Pallars Sobirà: romànic entre muntanyes; Comtat de Ribagorça; la llum de les imatges; Comtat de Ripoll: terra de Comtes i Abats; Comtat d’Urgell: una catedral entre heretges i sants; y Comtat d’Empúries: el comtat independent.

La ruta proposa recórrer els antics comptats de Catalunya, que foren el escenari del naixement del País. Cronològicament compren des del segle IX i el segle XV.

L’objectiu es crear una ampla oferta turística, potent i sostenible, basada en els recursos de la franja pirenaica .

Chapeau per la iniciativa, sempre que no sigui foc d’encenalls i es quedi en la presentació.

dimecres, 4 de març del 2009

L'Estudi


Llegim a la Mañana del dia 04.03, que el departament de Medi Ambient i Habitatge, d’acord amb el Consell Comarcal i la Diputació, reconvertiran les escoles de 8 pobles del Pallars en vivendes de lloguer per a joves, a uns preus que variaran entre 190 i 230 euros mensuals.

Les primeres escoles que es rehabilitaran son les de Escós, Tornafort, Malmercat, Baro, Estach i Arcalis del municipi de Soriguera, i les de Escart i Escaló de la Guingueta d’Aneu. La de Malmercat ja està adjudicada a una jove del Pallars.

I la nostra? La degradació de la escola d’Enviny es evident. Es de construcció de la mateixa època que les esmentades, anterior a la segona república, i que com les Estac i Baro , es podria catalogar com a be d’interès local.

Reclamem la rehabilitació de l’escola per a us del poble (Festa major, reunions, punt de lleure, lloc per guardar eines comunes, etc.), no ens sembla be que els edificis públics passin a ser d’us privat.

Ens semblaria genial que al poble, tinguéssim un espai digne, sense por de que s’ensorri en qualsevol moment, amb les instal•lacions elèctriques segures, i la possibilitat de que l’ordinador que, amb fins electorals, ens va regalar l’actual Batlle, funcionés normalment amb connexió a la xarxa.

Massa sovint veiem com, “els nuclis agregats”,(nom amb el que ara es denominen els antics pobles), estem al servei del municipi, si per això en treuen algun benefici.

Rehabilitar l’escola , SI!, Però per a us del poble, no pas per a llogar-la.

dilluns, 2 de març del 2009

Infraestructures


L’aguda crisi que està sofrint el país, està per despertar els enginys de tots els nostres politics en tots els àmbits i situacions.

El consell del Pallars, mitjançant el seu president Sr. Mitjana, promourà una moció, davant de la Generalitat, perquè s’iniciïn els tràmits per la construcció del túnel de la Bonaigua

La setmana passada el Sr.Gilabert, president de la Diputació, ja deixava clar la necessitat d’aquesta obra, per tal de comunicar l’Aràn amb el Pallars.

El Conseller de Governació i d’Administracions publiques, Jordi Ausàs assegurava que el túnel es una obra imprescindible i necessària per tal de no seguir “castigant” (sic), l’economia de les comarques dels Pirineus.

Aquest any el servei que ha donat la carretera del port, ha estat bastant pobre. Fins a 23 vegades s’ha tingut de tancar, per les nevades o bé pel perill d’allaus.

Els hotelers de la zona nord del Pallars ja en comencen a estar tips, de rebre cancel•lacions, durant l’hivern, doncs el port es l’única via de comunicació que tenen amb l’Aràn i França. Tot es igual que quan es va inaugurar la carretera c-28, l’any 1.924.

Segons el conseller, el govern no té els recursos necessaris per efectuar l’obra, si bé figura en la seva planificació ( pla. 2.016-2.026). També es mostrà partidari de construir altres túnels com el del Cantó.

Les infraestructures son la base de la majoria de propostes de tots els politics, son tantes les mancances,que deu ser fàcil fer projectes de futur sense que ningú es sorprengui.

El túnel de la Bonaigua, la variant de Gerri, la variant de la Pobla, el tren de la Noguera Pallaresa, el túnel de Salau, el túnel del Cantó, el de Comiols, etc., etc.

D’altra banda, ens assabentem que en les comarques de Lleida ha augmentat el atur, gairebé en un 90% , en lo que va del 2009.

Si us plau, comencem-ne alguna. La necessitat de les infraestructures sembla evident per tothom, la necessitat d’una feina pels milers d’aturats es certament vital.

dijous, 26 de febrer del 2009

Escola de pastors


Ens assabentem que l’empresa Montanyes de Sort i l’associació RURBANS, promouen l’escola de pastors del Pallars.

L’escola forma part del projecte Grípia, que conta en les seves línees de treball, amb la creació d’un banc de terres, assessorament tècnic de les explotacions i la comercialització de productes com la carn i la llana.

La formació a l’escola, estarà tutelada per l’Escola de Capacitació Agrària del Pallars, que vetllarà perquè els participants al curs, rebin la formació adequada en les explotacions agràries que s’interessin a canvi de manutenció i allotjament.

El projecte conta amb el suport de la Generalitat (Conselleries de Agricultura, Alimentació, Acció Rural i Treball ), la Diputació de Lleida, Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici,i l’Institut de Desenvolupament i Promoció del Alt Pirineu i l’ Aran. (IDAPA).

Serà un a experiència pionera a Catalunya, si bé hi ha uns altres projectes, en la comarca del Vallès i a Cardedeu.

L’objectiu principal del projecte Grípia, es, garantir el relleu generacional en les explotacions agroramaderes.

El primer curs de pastor, te vint i set aspirants, sis dones y vint i un home, en edats que van entre setze i cinquanta anys.

El curs s’iniciarà, el pròxim mes d’Abril, durarà quatre mesos i tindrà classes teòriques i practiques..

dilluns, 16 de febrer del 2009

El tren del Pallars


El dia 2 d’octubre del 1.904 en la Ciutat de Tremp, hi va haver una reunió de polítics catalans, per tal de decidir la creació de un tren, que seguint la Noguera Pallaresa arribes a França.

En aquesta reunió es varen aprovar tres enunciats:

1) Reforma del tractat de Paris, obligant al Estat a construir una via , que amb 5 anys arribes a Sort i amb 10 a la frontera francesa.

2) Que s’augmentés les garanties de capital, per a construir aquesta línia

3) Que tots el Municipis cedissin els terrenys necessaris per la construcció de la via.

Tot plegat, paper mullat.

Han passat 104 anys del cèlebre projecte, i ara sembla que algú ha tornat a treure’l a la llum.

El president de la Diputació Jaume Gilabert, s’ha compromès amb els alcaldes del Pallars a realitzar un altre estudi sobre el projecte.

Al 2008, Joan Busquets, catedràtic de la UPC i professor de Harvard, va publicar un estudi, en que i varen participar 15 persones i arribaren a la conclusió que lo millor era desdoblar la línea cap a Sort i cap Andorra via La Seu d’Urgell.

D’altra banda l’associació Fermet, que inclou 126 empreses de tot Europa, proposa una línea que arribi fins a Tolosa per Andorra, pel nord, i fins a Tortosa pel sud, per tal de incloure-la en un eix ferroviari de mes de 3.500 Kms. de Estocolm a Algesires.

Per una vegada, estaria be que algun estudi d’envergadura, com aquest, es fes realitat, ho agrairien les nostres comarques, i no podríem tornar a escriure la frase que, referint-se al mateix tema, va escriure Mn. Coy l’any 1.905 “ ....El asunto lo requiere, el pais lo exige y el abandono en que se tiene nuestra desheredada provincia lo reclama a voz en grito.”

divendres, 13 de febrer del 2009

Ha mort el Nasiet de Fusté


Ahir va morir a Barcelona a l’edat de 82 anys, Ignasi Camp Domingo(Germà Jaume Hilari), que va desenvolupar tota la seva vida en diferents centres de La Salle.

A tots ens quedarà per sempre un record del seu bon tracte i de la seva bonhomia A.C.S.

Volem, desde aquí, fer arribar el nostre condol a la seva família, especialment a la seva germana Angeleta.

dilluns, 9 de febrer del 2009

Vinyes al Pallars



Al diari El Segre, llegim que l’Incavi y el Consell del Pallars, han firmat un acort per investigar la posibilitat de tornar a introduir les vinyes al territori, desaparegudes al Pallars, per les gelades, el baix preu del vi i com a remat per la Filoxera, a finals del segle XVIII.


Ens enterem que abans de la filoxera (insecte que mata els ceps) hi havien vinyes, a Escós, Estac, Soriguera i altres pobles pallaresos.


L’Incavi aportarà mitjans humans, económics i coneixemens tecnics i el Consell aportarà dades dels antecedens, de les varietats autoctones, i personal per efectuar el treballs de camp.

Actualment, hi ha al nostre batlliu, una vinya experimental que conté uns 7.000 ceps de la varietat Vionyer.


A Enviny, els antecedens son clars. Entre els noms dels trossos ,hi trobem “Els Vinyals”,” el prat de La Vinya”, La Vinyassa,que etimologicament ja ens recorden que s’hi collia, en aquells indrets. L’any 1082, L’Abad Ponce de Gerri i el comte Artal varen acordar que a la solana d’Enviny no es podie veremar fins que el propi abad en donés l’ordre. (Mn. Coy)

Més tard, l’any 1087, la comptessa Llucia i els seus fills Artal i Dot, varen presidir un judici, al castell d’Enviny, per unes vinyes comprades per un matrimoni a un frare del “curado de Montardit”, sense permis del compte i del abad.(Llobet).


De moment l’acord entre el Consell i L’Institut Català del vi i la vinya, es per un any prorrogable. Esperem que iniciatives com aquesta, aportin noves posibilitats i sortides económiques, al nostre pais.


Com be diu Joan Aguado, president del Incavi “Una mirada al passat, suposa una aposta per al futur.”

dimarts, 27 de gener del 2009

Mobing rural


En els últims dies hem escoltat a diferents mitjans, com pagesos de diferents pobles han estat víctimes del nou “ mobing”.

El diari La Mañana del 26.1, s’en fa ressò i el diari digital Sort Actual també.

A Sort, l’estiu passat, uns turistes varen denunciar a l’Ajuntament perque les campanes no els deixaven dormir i un altre va denunciar als mossos d'Escuadra, que el bramar de uns vedells al ser despopats, no el deixaven fer la migdiada.

Al poble d’Alfés, el rector va fer una votació, per veure si es deixaven de tocar les campanes, malgrat el Senat al 2001 va decretar que les campanes no eren contaminació acústica.

Sembla que ja n’hi ha prou d’aquest color, quan la gent de poble anem a ciutat hem d’aguantar tot tipus de sorolls racionals i irracionals i com els turistes de Sort, no sens acudeix anar al Síndic de Greuges.

En fi, que ens adherim a la JARC (Joves agricultors i ramaders de Catalunya ) en la seva denuncia, o be ens farem del grup del FACEBOOK (ja en son més de 10.000) amb el seu eslogan No al mobing rural, la vaca porte esquella i la merda fa pudor”

dilluns, 12 de gener del 2009

Un petit ensurt


El passat día 22 de desembre, degut a un descuit es va produir un incendi al terme del nostre poble. Es varen cremar unes cinc hectàrees de bosc i de matolls.
L'incendi va afectar basicament al vedre de Camp i al alzinar de Rispa, situats a l'envista de Llarvent, a prop dels Cornomins.
L'actuació ràpida de cinc camions de bombers i un helicòpter varen evitar que el desori anés a més.