dijous, 26 de febrer del 2009

Escola de pastors


Ens assabentem que l’empresa Montanyes de Sort i l’associació RURBANS, promouen l’escola de pastors del Pallars.

L’escola forma part del projecte Grípia, que conta en les seves línees de treball, amb la creació d’un banc de terres, assessorament tècnic de les explotacions i la comercialització de productes com la carn i la llana.

La formació a l’escola, estarà tutelada per l’Escola de Capacitació Agrària del Pallars, que vetllarà perquè els participants al curs, rebin la formació adequada en les explotacions agràries que s’interessin a canvi de manutenció i allotjament.

El projecte conta amb el suport de la Generalitat (Conselleries de Agricultura, Alimentació, Acció Rural i Treball ), la Diputació de Lleida, Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici,i l’Institut de Desenvolupament i Promoció del Alt Pirineu i l’ Aran. (IDAPA).

Serà un a experiència pionera a Catalunya, si bé hi ha uns altres projectes, en la comarca del Vallès i a Cardedeu.

L’objectiu principal del projecte Grípia, es, garantir el relleu generacional en les explotacions agroramaderes.

El primer curs de pastor, te vint i set aspirants, sis dones y vint i un home, en edats que van entre setze i cinquanta anys.

El curs s’iniciarà, el pròxim mes d’Abril, durarà quatre mesos i tindrà classes teòriques i practiques..

dilluns, 16 de febrer del 2009

El tren del Pallars


El dia 2 d’octubre del 1.904 en la Ciutat de Tremp, hi va haver una reunió de polítics catalans, per tal de decidir la creació de un tren, que seguint la Noguera Pallaresa arribes a França.

En aquesta reunió es varen aprovar tres enunciats:

1) Reforma del tractat de Paris, obligant al Estat a construir una via , que amb 5 anys arribes a Sort i amb 10 a la frontera francesa.

2) Que s’augmentés les garanties de capital, per a construir aquesta línia

3) Que tots el Municipis cedissin els terrenys necessaris per la construcció de la via.

Tot plegat, paper mullat.

Han passat 104 anys del cèlebre projecte, i ara sembla que algú ha tornat a treure’l a la llum.

El president de la Diputació Jaume Gilabert, s’ha compromès amb els alcaldes del Pallars a realitzar un altre estudi sobre el projecte.

Al 2008, Joan Busquets, catedràtic de la UPC i professor de Harvard, va publicar un estudi, en que i varen participar 15 persones i arribaren a la conclusió que lo millor era desdoblar la línea cap a Sort i cap Andorra via La Seu d’Urgell.

D’altra banda l’associació Fermet, que inclou 126 empreses de tot Europa, proposa una línea que arribi fins a Tolosa per Andorra, pel nord, i fins a Tortosa pel sud, per tal de incloure-la en un eix ferroviari de mes de 3.500 Kms. de Estocolm a Algesires.

Per una vegada, estaria be que algun estudi d’envergadura, com aquest, es fes realitat, ho agrairien les nostres comarques, i no podríem tornar a escriure la frase que, referint-se al mateix tema, va escriure Mn. Coy l’any 1.905 “ ....El asunto lo requiere, el pais lo exige y el abandono en que se tiene nuestra desheredada provincia lo reclama a voz en grito.”

divendres, 13 de febrer del 2009

Ha mort el Nasiet de Fusté


Ahir va morir a Barcelona a l’edat de 82 anys, Ignasi Camp Domingo(Germà Jaume Hilari), que va desenvolupar tota la seva vida en diferents centres de La Salle.

A tots ens quedarà per sempre un record del seu bon tracte i de la seva bonhomia A.C.S.

Volem, desde aquí, fer arribar el nostre condol a la seva família, especialment a la seva germana Angeleta.

dilluns, 9 de febrer del 2009

Vinyes al Pallars



Al diari El Segre, llegim que l’Incavi y el Consell del Pallars, han firmat un acort per investigar la posibilitat de tornar a introduir les vinyes al territori, desaparegudes al Pallars, per les gelades, el baix preu del vi i com a remat per la Filoxera, a finals del segle XVIII.


Ens enterem que abans de la filoxera (insecte que mata els ceps) hi havien vinyes, a Escós, Estac, Soriguera i altres pobles pallaresos.


L’Incavi aportarà mitjans humans, económics i coneixemens tecnics i el Consell aportarà dades dels antecedens, de les varietats autoctones, i personal per efectuar el treballs de camp.

Actualment, hi ha al nostre batlliu, una vinya experimental que conté uns 7.000 ceps de la varietat Vionyer.


A Enviny, els antecedens son clars. Entre els noms dels trossos ,hi trobem “Els Vinyals”,” el prat de La Vinya”, La Vinyassa,que etimologicament ja ens recorden que s’hi collia, en aquells indrets. L’any 1082, L’Abad Ponce de Gerri i el comte Artal varen acordar que a la solana d’Enviny no es podie veremar fins que el propi abad en donés l’ordre. (Mn. Coy)

Més tard, l’any 1087, la comptessa Llucia i els seus fills Artal i Dot, varen presidir un judici, al castell d’Enviny, per unes vinyes comprades per un matrimoni a un frare del “curado de Montardit”, sense permis del compte i del abad.(Llobet).


De moment l’acord entre el Consell i L’Institut Català del vi i la vinya, es per un any prorrogable. Esperem que iniciatives com aquesta, aportin noves posibilitats i sortides económiques, al nostre pais.


Com be diu Joan Aguado, president del Incavi “Una mirada al passat, suposa una aposta per al futur.”