dimarts, 26 de maig del 2009

La llana


La llana era un element bàsic en la economia de les grans cases pallareses.

A casa dels grans ramats, quan arribava l’estiu feien la festa grossa.

Xollar i recollir els beneficis que s’havien produït sense cost duran el mesos d’hivern.

Un kilo de llana podia valdre unes 60 de les antigues pesetes

Els jornals que es pagaven als xolladors i pessoladors (persona que immobilitza l’ovella), eren simple anècdota.

Allò que de veritat tenia valor era la festa, bon esmorzar, bon dinar, i l’any vinent més de lo mateix.

Avui sembla que la cosa ha canviat, llegeixo que els ramaders es queixen amargament.

A La Mañana, El Sr. Angel del Roi de Llesuy, fa les comptes tan clares, que mes aviat sembla que el negoci de la llana sigui el negoci de la cabra.

Xollar una ovella, costa 1.20 euros, ( 90 cèntims pel xollador i 30 cèntims pel pessolador ) i el preu actual del kilo de llana es de 15 cèntims. Un xollador acostuma a xollar unes 200 ovelles al dia.

Les comptes no surten.

El sou del xollador em sembla espectacular, el preu de la llana pobre, pobre, i el sou del pessolador bastant miserable.

L’Obrador Xisqueta de Sort (Associació creada per a fomentar l’us de la llana de la ovella xisqueta) iniciarà cursos d’artesania per tal de trobar sortida a la llana que es produeix al pallars.

Ja fa molt de temps que el negoci dels ramaders ha canviat i molt.

Es probable que les subvencions de la CEE per la conservació de l’ovella xisqueta també tenen que veure amb la llana.

I si no n’hi ha prou amb la subvenció, sempre ens podem fer xolladors.

divendres, 1 de maig del 2009

Soler 2.009


Com cada any, torna la primavera i amb ella, l’Aplec de Soler. Una renovació del costumari i les tradicions, inalterable en el vell tarannà del nostre poble.

De sempre, hem baixat a la riba de la Noguera, per trobar-nos, els fills d’Enviny i altres, que per diferents raons, Soler representa un punt de connexió entre tots.

Jo voldria, que per una vegada, les humils paraules d’aquest blog fossin reivindicatives.

Malgrat aquest any s’ha picat el fons del absis, i l’església va prenen un nou caràcter, ens hi segueix faltant el vell frontal gòtic que es va vendre l’any 1.903 i ara es a un museu de Budapest.

En el seu dia , en Joan Benet i Petit, mestre de Barbens, va escriure uns preciosos versos, dedicats a Soler, que ens recorden la manca del retaule.

...................
Sols oirem amb recança
I amb tristesa aquell relat
d’un retaule valuosíssim
del quinzè segle obrat

pel pinzell del mestre Pere
de Molins, pintor preclar,
amb la cara de Sant Ot
resplendent com un fornal.

A l’ermita ara hi manca
i hom no sap on va parar
ben igual que d’altres joies
que eren gala del Pallars

Pallaresos, pallaresos
Bé us caldrà d’estar a l’aguait
Feu del clos de vostra terra
un fermíssim baluard

Si voleu que despullada
No us la deixin nous alarbs,
Amb els campanars romànics
Cap al cel alçant les mans.
....................