dimarts, 27 d’octubre del 2009

Campanes


El Parlament, va aprovar no fa gaires dies la resolució, de elaborar un inventari de les campanes del Pallars Sobirà.

Aquest inventari podria ser la base d’una guia turística i constituiria un dels primers estudis sobre un element que sol passar desapercebut actualment.

De fet a Catalunya, les campanes son un patrimoni antic, doncs n’hi ha de anteriors al segle XIV que encara repiquen.

Al municipi de Sort que te 14 nuclis de població dispersos, amb esglésies i ermites que tenen les seves campanes, amb les que ningú es fixa, i quan es deterioren, acaben en algun racó , o bé es fonen per obtenir-ne una de nova.

Daniel Vilarrubias, membre de la Confraria de campaners de Catalunya, diu que “Ningú sap quantes campanes tenim a Catalunya; tenim molt ben catalogada l’arquitectura i els bens mobles dels monestirs i esglésies, però no s’ha estudiat el patrimoni campaner del país, que es molt ric”.

La agrupació amics de les campanes de Catalunya en la seva web www.campanes.cat , te un petit recull de les campanes i els seus sons.

Un dels patrimonis del nostre poble son les campanes, amb mes de 100 anys de tocs i repics, llueixen al campanar. Seria important que a partir del inventari es poguessin restaurar, com faran a Pujalt, que tenen las seva antiga campana a bocins des de la destrucció de l’església l’any 1.936 .

Les nostres campanes, porten en el seu toc, una muntanya de records, de festes i festanals , de tronades i pedregades, i també de incendis i defuncions. Tenen milers de matinades i vespres amb el toc del Àngelus i la personalitat dels campaners que en el transcurs dels anys han tingut la sort de fer-les tocar.

Les nostres campanes no son ni les mes famoses, ni les mes grans, ni les que millor sonen, però pels que hem tingut el plaer de tocar-les o sentir-les , el seu so sempre serà únic, irrepetible i portador de records memorables,

dijous, 1 d’octubre del 2009

Rutes Literàries


Es curiós que a la fira de Frankfurt, on la cultura catalana va assistir com convidada, les tres novel•les, amb més èxit de públic, i mes venudes varen ser: Les veus del Pamano, Tor, tretze cases i tres morts i Pedra de Tartera; les tres inspirades amb localitzacions de la nostra comarca.

No es d’estranyar doncs que l’Ajuntament de Sort, en l’afany de promocionar la comarca, ha pres l’iniciativa d’engegar diferentes rutes pels pobles on es varen inspirar, escriptors que més tard han tingut reso, bàsicament pels pobles de la vall d’Assua.

- Maria Barbal, amb obres com Pedra de Tartera, Mel i metzines, o País Íntim,; ambientades al Pallars, cal recordar el poble de Pallarés (En realitat, Altron)

- Jaume Cabré, Les veus del Pamano, ambientada a la Vall d’Assua, Torena (En veritat, Llessui).

- Josep Virós que en el any 1957, va publicar la novel•la Verd madur, de la que es va fer una versió cinematogràfica de notable fama, Siega Verde, on el poble que pren el protagonisme es Ribesaltes, (També Llessui)

- Josep Mª Espinàs, que en un dels seus títols, Viatge al Pirineu de Lleida (1.957), fa un itinerari per la majoria de pobles del Pallars

- Juan Lluis, Fill de Montardit i enamorat de Rialp; Les seves obres son totes una promoció de la comarca, Cal recordar : El meu Pallars , Els Pastors i les estrelles, L’Home de la Bossa, Histories i llegendes del Pallars, etc.

Ens sembla perfecte, si la mesura vol dir, que l’interès per la lectura i l’afany per descobrir uns llocs fantàstics, que s’han fet famosos a partir de la literatura, han tingut un augment considerable,