dilluns, 30 de novembre del 2009

L'Anna ha tingut un nen


Ens assabentem que l’Anna de Mestrejaume i el Edy han tingut un nen el passat divendres.

En primer lloc, moltes felicitats a la parelleta per l’arribada del QUIM, l’últim hereu d’Enviny.

També una abraça per tota la seva família i de una manera especial per la Maria, la besàvia més eixerida del Pallars.

Ens fa realment molt feliços, constatar que desprès de molts anys de davallada, el cens del nostre poble, torna a augmentar.

Enhorabona !!!!

divendres, 20 de novembre del 2009

TV3.....la teva?


La gent del Pallars Sobirà, hem viscut la setmana més mediàtica, des que es va inaugurar la televisió autonòmica catalana.

D’una banda l’estrena, de Les veus del Pamano, suficientment comentada, d’altra l’emissió del programa Divendres, que de dilluns a dijous s’ha emes en part, directament desde Sort.

Ens plau que la televisió publica, per una vegada, surti de la metròpoli on està encallada i ens mostri com son altres mons, no obstant, ens sap greu que la visió parcial i amanerada de la nostra comarca es repeteixi una vegada més.

A les Veus del Pamano, sèrie de indubtable èxit, hi trobem a faltar, un tret del parlar pallarès, sense caure en la ridiculització del Cartanyà, la sonoritat del nostre parlar no demostra per enlloc la ubicació de la excel•lent novel•la.

Diferents crítics de televisió, comparteixen el meu criteri:

La Neus Ruiz a El Segre escriu ............... Les veus del Pamano, situada al Pallars Sobirà, no només s’hi ha d’emmarcar mostrant les meravelles paisatgístiques de la vall d’Àssua, sinó que també ho ha de reflectir en la parla dels seus protagonistes. Els pallaresos, i encara més els dels anys quaranta, parlaven pallarès, tal com els de Tortosa parlaven tortosí i els castellans, castellà. Per què, doncs, els pallaresos d’aquesta adaptació de TV3 no tan sols no pertanyen al nord-occidental, sinó que n’hi ha alguns que són representants dignes d’aquell xava cada cop més estès a la capital?........

Jose Carlos Miranda, també al Segre escriu ............. No obstant, cal trobar-li un però, i gros. Tant costava trobar uns personatges capaços de parlar un català pallarès o, en qualsevol cas, nord-occidental? I no amb aquell irritant deix barceloní tan habitual, d’altra banda, a les produccions dramàtiques de Sant Joan Despí..........

Ferran Monegal escriu al Periodico................ Només cal advertir que en aquesta tasca tan exquisida grinyola l’accent amb què parlen la majoria d’actors i actrius. La història transcorre a la zona de Sort i Llessui, cor del Pallars Sobirà. Allà – també al Pallars Jussà – l’idioma català sona amb una musicalitat característica. El meravellós accent lleidatà no s’ha aconseguit........

Pau Echauz a La Mañana diu.................. Aquesta és l’opinió general, però també n’hi ha de particular que hem trobat a faltar l’absència absoluta d’un tret que hauria donat valor cultural a la sèrie, una mica de pallarès, que no costava tant. Ens queixem tot sovint del desconeixement de les realitats territorials perifèriques per part de la metròpoli i aquesta ha estat una oportunitat perduda per part de TV3 que ha preferit el català estàndard oblidant una realitat lingüística viva.......

En quan al programa Divendres, ens sobta el desplegament desmesurat, super-camió, carrers tallats, molta expectació, tot plegat per unes minses connexions.

A l’hora de buscar protagonistes per entrevistar, es possible que al Pallars no hi han trobat ningú més que el afortunat i molt famós venedor de loteria, o bé el friki de “Ganjero busca esposa”.